divendres, 23 de setembre del 2011

Cases amb encanteri: "ELS FANTASMES DE LA DIPUTACION DE SEVILLA".



ELS FANTASMES DE LA "DIPUTACION DE SEVILLA"

D'Andalusia estant (Espanya), parlar de casos paranormals, d'aparicions i apareguts o d'espectres i relacionar-ho amb el nom de "Diputación", és recordar el famós cas de la "Diputación de Granada", però no anem a tractar en aquest article el cas de Granada i si un altre succeït en un altre edifici públic relacionat amb "Diputación". En aquest cas narrem els fenòmens paranormals succeïts a l'edifici de la "Diputación de Sevilla".
Perquè a la "Diputación" d'aquesta ciutat espanyola han succeït i vénen succeint fenòmens paranormals d'ençà que aquest vell edifici fos ja fa anys caserna de l'exèrcit del país veí.

Fent una breu història del lloc, direm que l'edifici de la "Diputación de Sevilla", antiga caserna de la "Puerta de la Carne", es va edificar l'any 1785 i es va emprar per allotjaments militars al segle XVIII. És d'estil neoclàssic i una de les primeres obres realitzades dins de la visió arquitectònica "tardo-acadèmica". Aquest edifici és un calc del projecte  militar de la caserna de Reus (Catalunya), realitzat per Juan Martín, l'any 1751.




Les obres en ferm comencen l'any 1785, un any molt plujós. Aquestes pluges comporten grans riuades en aquests terrenys, ocasionant pèrdues constants de material de construcció i un perillós deteriorament als fonaments de l'edifici. Una petició feta a l'Ajuntament pels alts comandaments militars, els concedeix cercar un altre emplaçament a uns cent metres. Aquests nous terrenys (horta baixa i alta de Espantaperros), als plànols urbanístics de l'època s'establien amb la denominació geològica de "alturas de la ciudad". Sembla més que atzar, que aquestes formacions "geològiques", inexplicablement altes sobre zones planes, tinguin al seu interior cúmuls d'enterraments de determinades religions.

Les mesures de la planta rectangular exterior son de 100 mts. de façana i 87 mts. de fons i el principal pati interior de 60 x 40 mts. El seu exterior està dissenyat simètricament, les façanes presenten una repetitiva decoració de maçoneria entre finestres i trossos de paret, el replà baix està realitzat amb grans finestrals rectangulars tancats de reixes de forges, mentre el replà superior deixa veure un seguit d'arcs rebaixats. Sobre del portal d'accés hi ha un únic balcó. A diversos llocs de les seves façanes laterals, s'aprecien reformes fetes durant els anys, on les finestres han estat substituïdes per òculs, a fi de donar més confort a les sales. Tot l'edifici queda coronat per una cornisa, que suporta l'ampit de maçoneria que remata tot el terrat de la coberta superior de l'edifici.

Podem deduir que la funcionalitat d'aquest edifici està en consonància amb l'ús pel que va esser dissenyat: solucions arquitectòniques per l'allotjament de persones i de bestiar, dipòsit d'armament, bona ventilació, espais molt lluminosos i uns grans avenços per l'higiene de l'època.






A mitjans dels anys 80 del segle XX, els jardins davanters van passar de ser un magnífic exemple de manteniment constant per part dels soldats, a un bosc desproporcionat d'herba, arbres i palmeres trencades que, al caure, malmetien, arrossegaven i enderrocaven garites, reixes, pilots, parets i fins i tot una petita placeta de bancs i taula central, de ceràmica sevillana. 

Tot aquest seguit d'esdeveniments va ocasionar un accident amb quatre morts. Al caure una de les palmeres, va xafar una família que passejava per l'indret, matant l'home, la dona i el fill petit, a més del soldat que feia guàrdia a la garita, que va quedar soterrada per la runa.

Des d'aquest precís moment es va començar a divulgar per Sevilla que aquest edifici, els darrers anys, angoixava els darrers anys a molts veïns de la zona, doncs aquest eren testimoni de moviments d'ombres, estranyes formacions evanescents, esfereïdors crits i alguna aparició espectral als grans salons, salons que portaven diversos anys tancats i barrats, sense possibilitat d'entrada, donat que portes i finestres dels baixos havien estat tapats amb maons. Fins i tot, antics soldats en servei a l'edifici, com Jesús S. relataven:
 -"És curiós, aquell edifici amagava algun misteri. . . Recordo que junt amb un amic de la mili ens posàvem a cridar cançons i aquells crits no sortien de l'habitació ... era com si ningú l'escoltés ... ofegava el so ... sempre es va dir que a l'edifici s'escoltaven coses rares però molts pensàvem que era la típica quintada de la mili ... ".
Poc temps després es van començar a desallotjar les instal·lacions de personal militar i l'edifici va quedar abandonat i semidesert.




Calia fer aquest recorregut històric, però no ens ha portat a escriure aquestes pàgines cap fi ni moviment arquitectònic i sí els estranys esdeveniments que s'han succeït més públicament en aquest edifici, d'ençà que l'any 1994 s'habilités el seu ús com a edifici oficial de la "Diputación de Sevilla".

Els focus d'activitat paranormal d'aquest edifici estan molt definits, trobant-se a la zona de garatges, ubicats al soterrani i també a la zona administrativa, començant pels mateixos ascensors de Presidència ... tot un cas paranormal en un edifici públic que, com en tantes altres ocasions i en altres casos similars ha patit i pateix el secretisme oficial ... Un extens ventall de fenòmens és el que diuen els testimonis, tots treballadors de la "Diputación", sentir a l'edifici: escoltar estranyes veus, sentir presències, ser acompanyats de sorolls i cops, apagar-se i encendre's solts els llums i fins i tot la visió d'estranyes ombres que vaguen per l'edifici o sentir el contacte d'aquest "quelcom" que habita tant als foscos racons dels soterranis com als lluminosos i moderns despatxos de la "Diputación de Sevilla".


Els successos es van començar a conèixer dins de la "Diputación" i tot el personal era conscient de que quelcom de misteriós estava succeint al seu lloc de treball, però que no se'n sabia ni el que era, ni el seu origen. Alertats i esmaperduts per les circumstàncies que els estaven neguitejant a la feina, van decidir alertar als vigilants de l'empresa de seguretat de l'edifici, els quals ja havien tingut estranyes experiències a la zona de garatges ... Una nit del mes de març de 2003 es rep un senyal dels ascensors que donen servei exclusiu a la zona de presidència. Per l'hora, n'estaven ben certs que no hi podia haver ningú treballant encara. Donat que l'ascensor seguia pujant i baixant, i amb l'agreujant que només es pot accionar mitjançant una clau d'accés que tenen els directius de l'edifici, el responsable de seguretat va decidir enviar-hi un dels guàrdies... En arribar, el vigilant de seguretat va comprovar l'estrany comportament de l'ascensor i que quelcom com "una mà invisible", l'agafava amb força de la mà...: 
 - "No sé pas, és com si quelcom no volgués que truqués l'ascensor i parés aquell ritual de pujades i baixades de l'aparell. Va ser una experiència estranya, que s'ha repetit en moltes altres ocasions a d'altres companys ..."

La història moderna d'aquests successos comença quan els membres de l'empresa de neteja parlen entre ells de les estranyes experiències a diferents zones de l'edifici. Entre el por i el recel que provoquen sempre aquests temes, tots fan palès un esdeveniment comú que sembla repetir-se: s'escolten gemecs planyívols i plors... no saben d'on prové ni que els provoca però la veritat és que a les rodalies del pati antic de cotxeres tots han escoltat el mateix ... Entre els testimonis d'aquests successos trobem a J.G.S., qui diu a la revista "Más Allá": 
 - "Va ser esgarrifós, em dirigia a l'edifici de presidència quan al meu voltant, molt a prop meu, vaig poder sentir clarament com algú estava plorant .... però allà no hi havia pas ningú ... eren uns gemecs i plors planyívols, rars ...., em va impressionar molt".








Seguint un ordre cronològic dels esdeveniments, en V.L.G. és la següent víctima d'aquests estranys esdeveniments: 
 - "Em trobava una tarda de febrer a la zona dels garatges, al costat de la presidència, quan de sobte em va deixar glaçat un crit esgarrifós. Vaig baixar les escales cames ajudeu-me, cercant la persona que estava adolorida, però no hi havia ningú. Vaig pensar que havia caigut algú, escoltava aquest planys, però no veia ningú ... Ja al garatge vaig notar una presència, com si fos vigilat o perseguit, la situació es va fer gairebé insostenible ... No sé el que passava, quelcom m'agafava l'espatlla i m'era molt difícil deslliurar-me, però allà no hi havia ningú ... Va ser una cosa increïble ... Es dona la curiosa circumstància que altres companys de treball han tingut experiències semblants i damunt de tot, el més colpidor, és que tots pensem que quelcom invisible que no aconseguim entendre habita al conjunt arquitectònic de la "Diputación" i que, de tant en tant, li agrada tocar, agafar i fregar als que treballem al mateix lloc".

Malgrat que els fets paranormals succeeixen a tot el conjunt, hi ha zones més castigades que d'altres. Un "punt calent" d'aquests fenòmens el trobem en un dels passadissos laterals del segon replà dels garatges. Aquí s'escolta amb aparent claredat el que ens relatava la següent testimoni: 
 - "És difícil d'explicar ... és un so estrany, com si haguessin moltes persones parlant en veu baixa. De les converses s'escolten fragments desmanegats ... unes veus que no son provocades per ningú, donat que aquesta zona està aïllada de sorolls i sons i els que arriben son mínims ... d'on venen aquelles veus?. Ningú ho sap però una cosa sí té clara el personal i els meus companys: allà hi ha alguna cosa, quelcom que emet aquests sorolls i que no és d'aquesta vida ...".
Ressons del passat?.





Als fenòmens de cases i d'edificis oficials amb encanteris, son molts els testimonis que es reiteren a l'afirmar que veuen ombres i estranyes formes. Aquests relats son coincidents en el cas de la "Diputación de Sevilla": 
 - "Ja us ho vaig explicar la vegada anterior però bé, ... no m'agrada recordar-lo ... em disposava a portar unes bosses als contenidors quan alguna cosa em va agafar i em tenia clavada al terra i això que dins no hi havia res que pesés ... em vaig posar molt nerviosa perquè vaig escoltar unes passes però, però ... no veia ningú ni res que els provoqués ... quan vaig deixar anar la bossa, espantada, vaig sortir corrent per a fugir d'allà, vaig poder veure una ombra que s'allunyava d'on estava la bossa, en concret no tenia forma definida, més aviat era una ombra ... allà estan passant coses rares i la veritat és que no deu ser d'aquest mon". 
Era el que explicava R.G.D., després d'una experiència que va tenir lloc l'abril d'enguany.

Abril es va tornar un mes complex pels treballadors de l'edifici. A la zona administrativa es va produir un fet que omplí de neguit a F.C. quan va contemplar una fotocopiadora funcionar sola. Així ho relatava a la revista "Más Allá": 
 - ... "Vaig escoltar un soroll al segon replà i em vaig dirigir cap allà. A l'arribar no hi havia res ni ningú, però el soroll sortia de dins de l'entorn de treball ... en arribar al lloc que generava el soroll em vaig quedar garratibat ... la fotocopiadora havia començat a funcionar sola ... i no hi havia ningú, la sala era buida".

Les sorpreses no acaben i just al damunt de les diverses preses de clavegueram del replà, moltes persones tenen estranyes sensacions i pressentiments ... potser estan relacionats els successos? Pot ser.

Durant l'Expo del 1992 esdevinguda a Sevilla, aquest edifici va ser un més del munt de reestructuracions i nous condicionaments que va viure la ciutat. De l'antiga caserna de "Ingenieros e Intendéncia", pel període 1993-1994, va passar a ser un renovat edifici administratiu i seu de la "Diputación de Sevilla". Les obres es van encarregar als arquitectes Antonio Ortiz i Antonio Cruz, sent finalitzades l'any 1994. A les hores es van centralitzar tots els serveis a aquesta nova seu. 


La seu va quedar dividida en diverses zones, on es repartien els diversos serveis: l'edifici de l'antiga caserna va passar a anomenar-se -A-, al pati se'n va construir un de nou, l'anomenat -B-, i el -C- era i és un edifici polític que acull la sala de plens, la presidència i diversos despatxos polítics.




Durant les feines de remodelació, es va realitzar diversos moviments de terra al pati del darrere de l'edifici. Arribats al pati de la cotxera i a uns sis metres sota terra, es va trobar tota una necròpolis, al començament d'origen indeterminat, però presumiblement de l'Edat Mitjana. D'aquest indret es van treure centenars de restes de cossos. Va ser tan gran l'abast i la transcendència que va tenir la troballa, que la "Diputación" va editar "De la muerte en Sefarad", treball coordinat per Mª Isabel Santana. El que de bon començament es creia que era la resta de cadàvers, de víctimes de la guerra posterior al cop d'estat de Franco, després d'un estudi es va determinar que es tractava d'un cementiri de la comunitat sefardita. 


Ara molts funcionaris de la "Diputación" comenten que treballen damunt d'un cementiri i tècnicament, tenen raó. Al seu moment es va construir l'antiga caserna sense saber el que havia a sota i avui és un indret on es produeix una gran fenomenologia paranormal i on s'intensifiquen els fenòmens, les veus i les presències paranormals ... una ubicació al damunt de l'antiga llera del riu Tagarete i que tan en contacte va estar amb aquests enterrats sota el nou edifici de la "Diputación de Sevilla" ... podria existir una relació? És més que probable.




Però encara n'hi ha més ... els treballadors del parc de bombers de "San Bernardo", limítrof amb aquest edifici, pateixen a una de les seves sales l'estranya presència de quelcom que aquests darrers mesos sembla estar jugant amb ells i els bombers afirmen que es tracta del mateix fantasma de la "Diputación" ... ningú en té la seguretat però la veritat és que quelcom succeeix a l'insigne edifici.






Traduït i adaptat, de l'article ·Los fantasmas de la Diputación· Tejiendo el Mundo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada